Què volem i què no volem del turisme a Mallorca?

Què volem i què no volem del turisme a Mallorca?
Jaume Garau 
Article publicat al Diario de Mallorca, 15/1/2020

Algú pot pensar que en plena crisi de la Covid no és el moment de parlar de com volem que sigui el turisme quan sortiguem d’aquesta. Des de Palma XXI pensam que és necessari explicar que no ens interessa tornar a créixer com ho vàrem fer en crisis anteriors. Ara ja tenim una memòria bastant elaborada de com vàrem sortir de les crisis anteriors: la de la Guerra del petroli (1973-1979), la del conflicte d’Orient Mitjà (1991-1995), la dels atemptats de Nova York (2001-2004) i de la crisi financera de les hipoteques barates (2008-2014). En totes aquestes crisis hem sortit amb més vols, més passatgers, més turistes i més sector immobiliari, però menys indústria, menys agricultura i menys construcció d’habitatge, amb una baixada progressiva de la qualitat de vida dels mallorquins i mallorquines. Totes aquestes crisis han fet créixer encara més el monocultiu turístic, el que ha provocat que siguin més intenses, hi hagi més gent que la pateix i la societat sigui més dèbil. Per tant, es fa necessari pensar com volem que sigui la nostra indústria turística d’aquí a uns anys.

Hem de partir de la base que la majoria dels nostres turistes –a part dels nacionals– són europeus: alemanys, anglesos, italians, francesos i dels països nòrdics. Tots tenen una cultura turística bastant semblant a nosaltres quan feim de turistes. Els hi agrada estar tranquils quan estan de vacances, no tenir problemes de seguretat ni de renous, no els hi agrada la massificació ni la saturació de platges, ni de les carreteres ni del transport públic. Els hi agrada caminar pels espais naturals i contemplar la bellesa del paisatge. També els hi agrada visitar les ciutats i pobles, anar a un restaurant i tastar la nostra cuina, així com conèixer la nostra manera de viure i costums. També n’hi ha molts que els hi agrada fer esport. Molts són clients repetidors i ens coneixen perfectament. Entre els turistes que venen a Mallorca, hi ha una minoria que no ve a fer una activitat turística sinó que ve a fer bauxa, beure fins al límit fins a altes hores de la nit i cercar sexe fàcil. No els importa els problemes que creen a les treballadores dels hotels i dels serveis públics, o als serveis sanitaris i policials que han d’intervenir. Evidentment els veïns i la resta de mallorquins els hi importam zero.

És un sentiment general que aquests col·lectius de turistes que es concentren en pocs nuclis del nostre territori, no haurien de ser considerats turistes ni clients. Al mateix temps que es sancionin els «turismes d’excessos», com ha dit que farà el Govern, la indústria que hi ha al darrere també s’hauria d’anar transformant cap una altra oferta més normalitzada. No ens hauríem de trobar amb aquests turistes ni l’any que ve ni en el futur. Per tant, s’ha de fer la feina ara, perquè no venguin quan el flux de turisme europeu es vagi normalitzant.

Un altre turisme «d’excessos» que, tot i que encara defensen alguns sectors empresarials, la majoria de gent no vol, és el turisme de megacreuers. Es tracta d’un turisme massiu, ja que per cada vaixell poden arribar milers de persones que en unes poques hores baixen a la ciutat, molts d’ells en grans grups, i després d’unes hores se’n tornen. No fan gaire despesa a la ciutat, ja que en els megacreuers troben moltes opcions per consumir. La seva persistència després d’alguns anys ens demostra que aquesta modalitat de turisme impulsa la transformació, banalització i uniformització dels comerços locals dels centres de les ciutats i els costums dels seus habitants. La seva aportació econòmica és positiva per uns pocs comerços molt específics, per una part del sector del taxi i les agències de viatges. Però el seu impacte mediambiental, social i econòmic és molt més alt que els beneficis particulars. Com hem vist amb la Covid, debilita a la llarga a la ciutat i la fa menys resilient quan venen mal dades. És imprescindible que aquest tipus de turisme es controli i reguli de manera que sigui sostenible per a les ciutats que els reben, com s’ha fet amb el turisme d’excessos.

Estem d’acord en el fet que l’economia s’ha de recuperar de pressa, però no a qualsevol preu. Estem d’acord en recuperar tots els tipus de turismes normals com els de sol i platja, el rural, l’esportiu, el de congressos, el turisme urbà, etc, però volem que aquest tipus de turisme no baixi la qualitat de vida dels mallorquins, ni faci malbé la nostra natura, ni intensifiqui el canvi climàtic. Per tant, no volem un turisme massificat a les carreteres, a les platges, ni a la muntanya, ni a les ciutats. Això vol dir que no volem anar als mateixos nombres de turistes que teníem els anys abans de la Covid. El 2019 varen venir a Mallorca 11.874.835 turistes. Hauríem de calcular quants turistes podem tenir sense massificar l’illa i sense causar danys irreparables a la població i a la natura. Volem un turisme que faci la nostra economia més forta i resilient, per nosaltres i per a la propera generació de mallorquins i mallorquines.

Palma XXI ha fet alguns estudis i propostes sobre la capacitat de càrrega turística de Palma i vàrem arribar a la conclusió que un megacreuer al dia era una proposta raonable, fins que no n’hi hagi una altra millor. Això voldria dir passar de 817 creuers del 2019 a un màxim de 365 tot l’any, un al dia. En nombre de turistes això podria suposar un màxim de 4.000 turistes al dia i 1.460.000 turistes de cap a cap d’any. Ajudaria a la convivència entre residents i el negoci turístic, i faria de la visita a Ciutat una activitat molt més agradable per a tothom.

Volem recuperar el turisme com més aviat millor, però no qualsevol classe de turisme ni amb les quantitats exagerades que hem tengut els darrers anys. Ens hem de convèncer que posar límits és bo i necessari, com hem vist en la lluita contra la Covid. Si posam un límit al turisme d’excessos i a l’excés del turisme, ens obligam a créixer en altres direccions: noves indústries, rehabilitació i construcció ecològica, agricultura de proximitat, producció cultural pròpia, etc. Si no, el monocultiu avançarà fins a la propera crisi i ens enfonsarem un poc més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

shares