De crisi en crisi

De crisi en crisi

Anàlisi de l’evolució turística a Mallorca en situacions de crisi internacional i propostes per a una sortida a l’actual

Des dels inicis del turisme a Mallorca s’han viscut diverses crisis econòmiques internacionals: la causada per la Guerra Civil (que fou la primera crisi turística de Mallorca), la del petroli de 1973, la crisi per la Guerra del Golf el 1990, la crisi de seguretat internacional de l’11-S o la Gran Recessió del 2008. Totes aquestes crisis varen afectar el turisme provocant un retrocés en el nombre de turistes i en la despesa, deixant un impacte greu en les economies de les empreses, les famílies i un major endeutament públic.

En el document “De crisi en crisi: Anàlisi de l’evolució turística a Mallorca en situacions de crisi internacional i propostes per a una sortida a l’actual” Jaume Garau Salas, president de la Fundació Iniciatives del Mediterrani, fa un recorregut per les diferents crisis que han afectat les Balears en la història recent i reflexiona sobre l’impacte de la crisi derivada de l’emergència sanitària per la Covid-19. Col·laboren al document el president de Tramuntana XXI, Joe Holles; la presidenta de Palma XXI,  Lluïsa Dubon; el doctor en Geografia Climent Picornell; l’arquitecta i urbanista Maria Gómez; el biòleg Joan Mayol i el geògraf Juanjo Suárez.

“Després de cada crisi, com a denominador comú, s’ha produït una recuperació intensa vinculada a un major desenvolupament del sector turístic en detriment dels altres sectors d’activitat”, explica Jaume Garau. Per l’autor, i en base a nombrosos indicadors i dades, aquesta recuperació s’ha materialitzat, crisi rere crisi, en: increment en el nombre de passatgers; pèrdua de qualitat laboral; més endeutament de les administracions, empreses i famílies; més desnonaments i més gentrificació; més saturació que afecta residents i turistes; més contaminació; i menys capacitat de decisió com a destí turístic.

El document mostra com el model econòmic de Mallorca i la seva societat s’han fet, amb cada recuperació, cada vegada més dependents del turisme i més fràgils davant de les crisis mundials. “El cercle viciós en el qual està atrapada Mallorca, ens ha fet cada vegada més dependents del sector turístic, de manera que quan una crisi mundial dins el món globalitzat afecta la seguretat o els preus dels viatges, les Illes es veuen cada vegada més abatudes, pujant l’atur i l’endeutament”, conclou Garau..

A De crisi en crisitambé s’evidencia com, durant els darrers 30 anys, l’economia de les Illes ha evolucionat de manera que el sector immobiliari ha esdevingut el segon motor econòmic, superant la construcció. El sector immobiliari fa d’intermediari d’una transferència continua del patrimoni dels balears a les mans de persones estrangeres i de fons d’inversió multinacionals, amb el resultat d’un empobriment progressiu de la classe mitjana local.

Per un altre costat, al document també es demostra com el tipus de creixement intensiu en turisme genera una crida a la immigració i desencadena en una pèrdua de qualitat laboral. Aquest fenomen recurrent crea una dificultat important al sistema educatiu, que no té capacitat per integrar l’elevat nombre d’infants que s’escolaritzen. Una vegada entram en una altra crisi com l’actual, aquests col·lectius seran els que ho passen pitjor.

“Fins ara, la manera de sortir d’aquestes crisis, ha estat amb més turisme”, explica l’autor, “les alternatives institucionals polítiques i les lluites socials han minimitzat alguns dels impactes d’aquesta dinàmica, però han fracassat en canviar de model. La pregunta és: fins quan? Els reptes davant els quals ens trobam ens exigeixen generar idees des del consens social, amb esforç i seny, no només per solucionar els problemes immediats sinó també per fer-nos més forts per al futur.”

Amb les propostes que es presenten al document “De crisi en crisi”, l’objectiu és, en primer lloc, impulsar accions per a una ràpida recuperació; i en segon lloc, repensar l’activitat econòmica amb canvis importants que apuntin cap a una nova perspectiva.

Aquest és un resum de les propostes, que es presenten detallades al document.

Propostes per a un pla de xoc (pàgs. 33 a 36)

  • Generar una nova governança per gestionar la crisi: crear una Comissió Pública i un Fòrum de Debat amb la societat civil.
  • Invertir en el sistema de benestar social: reforçar la sanitat, l’educació, la cultura i l’esport per donar una resposta en els possibles rebrots i per prevenció per les properes crisis econòmiques i sanitàries.
  • Elaborar un Pla de Transició de model econòmic cap a un model productiu més sostenible a escala ambiental, econòmica i social, reduint la dependència del turisme i augmentant la competitivitat econòmica de les nostres illes.
  • Crear una Oficina d’Inversió Estratègica amb la missió de garantir la inversió pública i privada necessària per dur a terme el “Pla de transició”.

Propostes a curt i mitjà termini per a un Pla de Transició 2020-2025

Idees per a una transició econòmica (pàgs. 37 a 42)

  • Impulsar un concepte nou de turisme i diversificar la industria turística. Eliminar al màxim el turisme d’excessos de l’estiu i incrementar el turisme de tardor i hivern de caràcter social, sanitari, familiar, natural i cultural. Posar fi al model de creixement il·limitat i aplicar mesures en funció de la capacitat de càrrega (amb variables turístiques, ambientals o socials).
  • Créixer en l’agricultura local per ser més independents de les importacions i mantenir la cultura agrària i el paisatge tradicional.
  • Impulsar la rehabilitació d’edificis per garantir l’accés a l’habitatge. Per diversificar el monocultiu turístic i absorbir treball del sector, podríem mitjançant l’obra pública, la rehabilitació d’allotjaments turístics, la rehabilitació d’habitatges vells, l’adaptació d’habitatges per a persones majors i la recuperació d’edificis instal·lacions del nostre patrimoni cultural.
  • Créixer en la indústria i el comerç local, recuperar i desenvolupar nous productes amb el talent científic i la tecnologia. Ens hem de proposar arribar al nivell europeu d’invertir fins al 3% del PIB en R+D+I amb una forta aposta per les col·laboracions publico-privades.

Idees per a una transició social (pàgs. 43 a 45)

  • Créixer en serveis socials i sanitaris, especialment per a la gent gran, i reconèixer la importància de les dones en aquests serveis.
  • Per una ocupació més diversa, sòlida i igualitària. L’ocupació seria més sòlida perquè es contractaria per més temps, amb llocs de treball dignes i amb salaris més alts, iguals per les dones que els dels homes en totes les categories,  ja que els preus del turisme també ho serien. Minvaria l’ocupació del sector turístic i creixeria cap als altres sectors.
  • Una aposta definitiva pel sector cultural.

Idees per a una transició ambiental (pàgs. 46-47).

  • Augmentar les polítiques de disminució de la pressió humana, fomentar el transport públic i la mobilitat sostenible i impulsar la transició energètica.
  • Per un canvi dels centres de les ciutats i pobles: recuperar la tranquil·litat i la seguretat i millorar la convivència entre visitants, residents i comerciants.
Al final del document, i a manera d’epíleg, es mostren una sèrie d’indicadors, contraposant els que resultarien si es segueix una lògica continuista com s’ha fet amb les anteriors crisis, i els que serien desitjables si es planteja un canvi de model.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

shares